Ahir vaig anar a dinar a casa de la família del nen becat d´ EDUCO, quina caseta .... petita , feta de llauna, sense ni un llit ni una taula pero molt bona gent, la mare Jaquelin... de 32 anys, amb 3 fills i ja és avia . En Brody molt agrait i la seva germana molt maca, es diu Marion i enfadada de no rebre carta d'Europa.
Un dinar pobre de béns materials, només hi havia quantitat en el meu, basat en arrós, frigol, yuca.... pero molt i molt ric com a valors humans. El pare treballa a la xureca ( escombraries).
El més curiós que tenen les nostres fotos com si fossim de la família. I mi avui em fa mal la panxa, per menjar plats d'aquest estil.
He anat per una part del barri bastant deprimida, molta gent enganxada a la cola, pero com que soc l'Hermana Eli, quan uns pintes que esnifen perga m'han mirat un senyor que neteja les sabates, m'ha estat parlant hi han marxat. O sigui que per sort tot va bé.
Un dinar pobre de béns materials, només hi havia quantitat en el meu, basat en arrós, frigol, yuca.... pero molt i molt ric com a valors humans. El pare treballa a la xureca ( escombraries).
El més curiós que tenen les nostres fotos com si fossim de la família. I mi avui em fa mal la panxa, per menjar plats d'aquest estil.
He anat per una part del barri bastant deprimida, molta gent enganxada a la cola, pero com que soc l'Hermana Eli, quan uns pintes que esnifen perga m'han mirat un senyor que neteja les sabates, m'ha estat parlant hi han marxat. O sigui que per sort tot va bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario